diumenge, 27 de març del 2016

Con ruedas y a lo loco.

Con ganas de tener un mueble que me haga sentir más cómoda y agusto cuando invento... Y después de tiempo dándole vueltas.
Se me ha ocurrido esto que os muestro, es muy probable que alguien antes que yo lo haya hecho,  pero yo no lo vi.
La idea inicial eran cuatro muebles iguales.
La prueba final ha sido con tres piezas...
Pero visto lo que pesa y ocupa, creo que lo ideal será un dos piezas.

Os detallo la lista de la compra y precios.
2 o 3 estanterías Billy de 40x28cm
30€ x unidad.
4 baldas, aparte, de 38x26cm 5€ x unidad.
2 paquetes de 2 ruedas cada uno 10€x unidad.
2 paquetes de tiradores, de 2 unidades cada uno,  5€x unidad.
..............

Montamos cada librería,  por separado y después unimos una encima de la otra,  de espaldas.  La unimos con una pieza larga de acero y tornillos para que no se separen, lo hacemos arriba y abajo, por los dos extremos.
Medimos la base, y cortamos.
( nosotros aprovechamos una balda del pax)
Añadimos las ruedas, y atornillamos a la estructura.
Ahora la faena es como colocamos el material!!!! 😉 




dimarts, 12 de març del 2013

Acaronar les tapes d'una llibreta coneguda i estimada.

Tornar a escriure aquí es com si passes les mans per el llom d'una llibreta amiga i estimada, a qui li explico cabòries i demés i que després amb el temps ella m'explica histories que havia oblidat.
Per que sí, sóc desmemoriada.

Oblido llocs, coses i persones, però em queden sensacions, converses i vivències, suposo que cadascú ordena el cap com sap i pot i el meu no deu tenir habitacions amb calaixos, si no, tobogans i globus i jo vaig caient per els tobogans i els globus son per allà de qualsevol manera i coincideixo amb ells de tant en tant i em fan companyia.

Quina manera mes estranya de tornar a escriure. Son moltes coses que em venen al cap i molts moments viscuts des de la darrera vegada que vaig seure a escriure.

Hi han moltes coses que vull fer, i algunes que fa uns mesos que son pendents, estic intentant posar-me al dia i no aturar les altres que pertoquen al moment.

No sé per quin motiu em ve al cap en Llach i aquest meravellós espectacle, que em fa sortir les llàgrimes i pensar i sentir i somniar... Com m'hagués agradat ballar amb en GLEN ÇAÇI , però no toca per ara.

Que toca? Tantes tecles, que totes sembla que sonen be, que totes remouen coses i després ens quedem amb el Do Mi Sol conegut i que ens escalfa el cor. No puc deixar de posar l'enllaç sentiments i ja paro, no vull atabalar massa. Només lo justet, per remoure.

Penso en el mestre que deia, per canviar quelcom cal voler començar i el canvi sempre ens permet estar desperts.

Us allargo la mà, us miro, us escolto i m'assec, després de mirar el cel d'aquesta tarda, d'escoltar-la riure i de pensar-te, seguim creant.

Gràcies per passar-te per aquí.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Art Journal o amor a primera vista.

De mans de l'odile de Papersdecolor he sapigut de la Ruth Bernal i el seu curs sobre art journal i ja penso posar-m'hi, junt amb ma mare a fer la carpeta per tenir-ho tot llest per divendres, t'apuntes?

Gràcies mil Odile per avisar-me, que anava boja per fer art journal!!!!



Aquí teniu una part de la carpeta sugerida per la Ruth Bernal. Jo començo avui mateix!!

diumenge, 1 de juliol del 2012

Tornada


Ha estat fora tres mesos i des que va marxar, no m'he adonat que no havia escrit res de res...

i poc despres de la seva tornada, la meva operació... ha estat ràpid en un sentit i lent en un altre...

I encara queden molts dies fins a concloure una etapa, però no hi ha pressa mica en mica.

Enyorava escriure, fer fotos i compartir-les i sobre totes les coses, em moria de ganes de crear... però tot i que l'argil.la ( quasi diria que qualsevol tipus d'argila ) em té enamorada, no puc fer força, aixi que res...

Fins que apareix a les meves mans una argileta, per dir-li d'alguna manera, que es tobeta i que no li cal forn, graciesssssssssssssssssssss!! a fer cosetes per fi!!! Ja estic tornant!! jejeje

Han quedat uns anells!!!! que no m'habien quedat tan monos mai!!!! oisssssssss que contenta!!!

dilluns, 20 de febrer del 2012

Polseres

Em diran desmemoriada i amb raó...

El dia 27 d'aquest mes ( es a dir tenim 7 dies) marxa cap a l'Africa, però no em demanis a on, per què ja ho he oblidat ( cap de trons )

Vol endur-se coses com roba de canalla ( ja té una maleta plena ) medicaments ( ja els té també )

I a darrera hora ens li-em en un petit projecte una mica esbojarrat i que no es imprescindible, però com som així de boges, fa ilu de tota manera!

Vol endur-se polseres, i no dues o tres, si no moltes.

Així que us convido a venir a fer polseres, de manera desinteressada Þ quan vulgueu, durant aquesta setmana, el material el posem nosaltres, es clar! Us hi apunteu?


Envieu correu per concretar hores!

diumenge, 5 de febrer del 2012

Repte musical del Violí Vermell


Un repte engrescador que acaba el dilluns a la nit, així que si ho desitgeu, voleu i podeu, escolteu-lo i a veure si n'encertem alguna... ( Es un programa que m'encanta i ell sap conduir-lo de conya )

Jo mentre, segueixo actualitzant blocs i ordenant fotografies.

http://www.catradio.cat/programa/1025/El-violi-vermell


dissabte, 21 de gener del 2012

Crítica cap a les captures

Penso que tenir eines, no ens obliga a fer-ne ús abusiu.
Si el fet de tenir cotxe ens obligués a donar voltes a cada instant.
Si tenir telèfons ens obligués a estar trucant a tothora, sense discernir-ne.

No seria esgotador?

Al meu voltat em trobo massa sovint amb una càmera a la mà.
I no amb intenció de crear, de capturar la màgia que ens envolta.
Si no amb la senzilla intenció de dir, he estat allà, ho he fet o ha sigut així.
No tenim massa memòria i de segur que les fotos ajuden...

Cal fer fotos a tothom? En totes les reunions?
I pitjor encara, en uns tallers per els que has pagat per assistir-hi?
sense ni demanar, ni que sigui amb la mirada si es vol ser fotografiat?
i ja no cal que comenti si un vol o no ser " penjat" a la xarxa.

Demano, si us plau, una mica de respecte, ara ningú et fumarà a la cara sense pensar-ho dos cops,
però si et descuides et foragitaran a fotografies no volgudes i perdoneu,
l'excusa que et volen, t'aprecien o mil coses més... es una mica pobre.

Estimeu-me com jo vull i deixeu les fotos per les coses precioses que fem,
per les coses precioses que ens envolten i sentim una mica més, gaudim el moment,
abracem de veritat, fem un petó sentit, no ens caldrà una fotografia.